Nom Llatí: Citrus LimonPart de la planta utilitzada: Closca de FruitaOrigen: ItaliaMètode d'Extracció: Expressió a FredL'oli essencial de llimona té una olor forta i fresca i s'extreu de la pela de fruita fresca de llimona mitjançant expressió freda. Aquest oli és refrescant per a la ment i aguditza la concentració, per la qual cosa sovint es prefereix en ambientadors per a oficines i bancs. Es creu que ajuda amb el reumatisme, l'artritis i la gota. S'ha utilitzat per curar problemes de la pell com abscessos, furóncols, carbuncs i acne. Augmenta el sistema immune i neteja el cuerpo.Cuando Quan s'usa en un cremador d'oli (unes gotes en aigua), els vapors de l'oli de llimona s'usen per a refredats, laringitis, mal de cap i grip. Olorar l'aroma és útil per al singlot mental com depressió, irritació, estrès, letargia i fatiga. Aixeca els esperits i aclareix la ment. Quan s'hi afegeixen unes gotes al bany o quan es barregen amb un oli de massatge, es diu que alleuja els problemes digestius, la manca d'energia, el cansament, les infeccions, l'obesitat, el reumatisme, la depressió i l'estrès. També s'usa per ajudar a desfer-se de les ressaques. La planta de llimona és originària de l'Índia i potser de la Xina, i va ser portada a Europa pels croats a l'Edat Mitjana. Atès que la fruita té una bona quantitat de vitamines A, B i C, se'ls va donar una unça al dia als mariners per prevenir l'escorbut, problemes oculars i altres deficiències de vitamines. El primer cultiu real de llimona a Europa va començar a Gènova a mitjans del segle XV. Més tard va ser introduït a Amèrica per Cristóbal Colón. Les conquestes espanyoles van ajudar a estendre més les llavors de llimona. La llimona s'usava principalment com a adorn i com a medicina. Va ser només molt més tard que es va començar a fer servir a la cuina.